Concurs Residencial Polinyà

CONCURS NOU SECTOR CAN ROVIRA (Polinyà)
En col.laboració amb LANDCOM S.L.
Arquitectes: Sergi Cànovas i Martín Diego Alvarez
Agost 2009

SITUACIÓ

El nou sector D2 de Can Rovira situat entre la carretera C-155 i el cementiri de Polinyà en la seva vessant nord, limita al sud-oest amb una extensa zona verda arbrada de rellevant valor ecològic. La seva topografia presenta una pendent bastant homogenea que augmenta desde el sud-oest cap al nord-est. Actualment presenta diferents camins i traçes peatonals que sugereixen diferents fluxes de circul.lació a tenir en compte. De la mateixa manera el traçat del torrent al límit sud-est condiciona especialment les caracteristiques de la nova proposta. Degut a la decisió de donar continuitat a la urbanització de Can Rovira 1, aquesta nova àrea te l'oportunitat d'integrar el bosc pre-existent dins el nou esquema urbà. El fet de que aquest bosc sigui un terreny lliure d'interès especial dins el municipi, ha propiciat l'oportunitat de crear, en una nova posició estratègica, un nou espai públic d'alta qualitat.

HIPOTESI INICIAL

En aquesta etapa no tindria sentit dissenyar un projecte amb tot detall. Hem llegit el programa com una proposta, una enumeració provisional dels ingredients desitjats, que no són definitius. El seu disseny, hauria de ser llavors la proposta d'un mètode que combini especificitat arquitectònica amb la indeterminació programatica. Veiem aquest esquema no com un simple disseny, sinó com una proposta de tàctica, que deriva en el màxim benefici de la implantació d'un nombre d'activitats en el lloc incorporant l'ús de la natura en la manera més explosiva i eficient, mentre al mateix temps, s'oferix una relativa experiència estètica estable. El principi subjacent de la indeterminació programàtica com una base del concepte formal, permet qualsevol desplaçament, modificació, substitució sense danyar la hipòtesi inicial.

EL MÈTODE: NOVA ESTRATÈGIA URBANA

Considerant els trets fonamentals del lloc (topografia, entorn urbà, riquesa natural..), es planteja una definició esquemàtica fonamental per comformar un mètode d’actuació dins el sector, seguint els següents passos:

- Eixos i trama d’ordenació: Es segueixen les traçes dels dos camins pre-existents i es dona continuitat al traçat viari de Can Rovira 1 en direcció nord-sud, comformant les dues direccions principals de la trama.

- Proposta de nova vialitat: Dins aquesta trama, el nou traçat vial proposat, s’ha comformat amb especial atenció a la definició de pendents mínimes del 6%. D’aquesta manera apareix una avinguda central de 15 metres d’ample com a eix principal atravessada transversalment per carrers de 10 metres. En el punt de conexió amb la carretera BV-142 es planteja una avinguda paral.lela amb possible adaptació a la futura integració viaria.

- Bandes reguladores de l’espai: En la primera acció, el lloc sencer és subdividit en una sèrie de franges paral•leles –d’est a oest- que poden allotjar, en principi, les zones de major categories programàtiques. D'aquesta manera, la concentració de qualsevol component programàtic és evitada; la franja es pot distribuir atraves del lloc, en part, a l'atzar, en part, d'acord a una lògica derivada de les característiques existents del lloc. Aquesta tàctica de les capes crea la longitud màxima de fronteres entre el major nombre de diferents components programàtics i d'aquesta manera, garanteix una permeabilitat màxima de cada franja programàtica respecte a les altres. L'adreça de les franges és triada de manera que els equipaments i el bosc natural són incorporats en el sistema.

- Camins peatonals nou i existents. Es proposa una nova sub-trama de circulació que es superposa a les franjes, resseguint alguns camins pre-existents i proposant nous eixos peatonals que acaben otorgant coherència i unitat a tot el conjunt.

- Espais verds perifèrics. L’espai entre la nova trama i el límit de projecte condensa els espais de caràcter públic, així com els equipaments.

- Ordenació de l’edificació: La nova edificació de caràcter residencial plurifamiliar amb diversitat de tipologia d'habitatge s'ubica amb una orientació especifica nord-sud de les façanes principals, cercant així el millor aprofitament solar, el criteri energetic i l'organitzacio de les visuals. L'espai entre edificis es proposa com una franja amb les dimensions suficients per garantir l'assolajament en les diferents epoques de l'any. Un dels principals objectius del projecte es crear dins l'estructura urbana un nou parc comunitari capaç de satisfer les elevades necesitats d'espai exterior. D’aquesta manera, es proposa la concentració de les activitats ludico-esportives en la franja sud-est limitant amb el bosc pre-existent.

- Estructura d'estançes: Es pretèn crear un motiu d'estançes o camins de diferents mides, posicions, orientacions i vistes. Aquesta col.lecció d'estançes estableix una estructura funcional flexible on cada resident de Can Rovira 2 trobara el seu lloc on sentir-se comfortable, un lloc propi, tal com passa amb les habitacions d'una casa. L'estrategia per aconseguir aquesta estructura es basa en assignar característiques diferents. La varietat i riquesa de l'esquema ajudarà al parc a absorbir tot el potencial d'activitats publiques del sector.


L’ESPAI RESIDENCIAL CONTEMPORANI

“Els projectes utópics no busquen proporcionar un avantprojecte pel futur, sino que insisteixen en que les coses poden i han de millorar en el present”.

Des d’una mirada intencionada cap a una nova manera de pensar els espais residencials actuals, el projecte que ara es proposa, s’allunya dels plantejaments de la Ciutat coma producte de Marketing i es presenta amb vocació urbana integral desde el dret a l’habitatge com a eix fonamental, sota una condició de gran valor: assumir l’habitatge com un lloc d’oci i qualitat de vida en relació amb la ciutat.

Insistim en que les coses poden i han de canviar. Existeixen noves “formes de fer”. S’han d’estimular nous esquemes on es construeixi sobre una més “humanitzada” proporció sobre els costos del projecte que fixen preus als que es pot accedir sense perdre qualitat. Noves combinacions que permetin parlar d’habitatge de protecció oficial que no tenguin la condició de perifèrics ni aïllats, que mesclin poblacions i generin barris dinàmics, amb entorns agradables i espais públics mereixedors de ser viscuts.