Concurs Edificis Campus Besòs

Concurs Edificis C i I al nou Campus d'enginyeria industrial i la innovació al Besòs.

Col.laboració al Estudi d'Arquitectura d'EMILI DONATO

Aquest concurs permet reflexionar sobre dos edificis alhora, i considerar la possibilitat d’establir una relació intensa entre els dos.

En un moment en que, qualsevol conjunt d’edificis, sigui campus universitari, àrea residencial, o bé actuació urbanística de mitja o gran escala, és habitual convertir l’operació en un repartiment de projectes; per tant en una agregació d’individualitats formals, sense diàleg previst entre elles. El possible projecte de dos edificis amb una forta relació formal és una valuosa oportunitat.

Recollim doncs, la invitació de permetre que els edificis C vector aigua, i el I vector mobilitat, siguin motiu de reflexió bàsica i unitària del projecte, aprofitant la possibilitat de fer reconeixible aquesta unitat formal.

La característica bàsica del projecte urbanístic del Campus és evidentment la creació d’una rambla longitudinal que, separa però també uneix, dues series lineals de facultats. Per altra banda la sèrie està ritmada per parelles d’edificis de sentit transversal en l’eix–rambla, i per tant amb espais de connexió transversal, entre la Ronda Litoral i l’Av. Maristany. Aquesta seqüència transversal i repetida de parelles d’edificis invita a aquell tractament unitari.

2-PÈRGOLA SOBRE LA RAMBLA

Els edificis C vector aigua, i I vector mobilitat, estan situats justament al bell mig del recorregut longitudinal de la Rambla.

Aquesta ultima encara que, qualificada de espai verd 6b, serà forçosament un espai relativament dur pel fet d’ésser construïda sobre dues plantes de soterrani, ocupades al cent per cent per diversos serveis. Si bé Barcelona és una ciutat Mediterrània amb un clima suau, una Rambla, per ser acollidora i vital, precisa d’ombres protectores del sol que normalment s’aconsegueixen mitjançant alts i espessos plataners. Proposem enriquir aquest espai públic amb l’atribut bàsic de tota Rambla, és a dir, una alta i ample ombra, transversal a l’eix d’aquesta, i en el punt mig del seu recorregut.

Aquesta ombra la produirà una pèrgola o umbracle lleuger que s’estendrà des d’un a l’altre edifici, a una altura de 18 a 20m, i per damunt de la segona planta del sòcol de cadascun dels dos edificis, que defineixen els límits longitudinals de la Rambla.

En certa manera, aquest umbracle singular caracteritzarà l’espai públic longitudinal com a virtual plaça intermitja entre els dos extrems.


3-LA SECCIÓ

La possibilitat d’aquesta virtual plaça intermitja entre els dos extrems de la Rambla, explica i ens ha suggerit, retirar la façana de les plantes baixes d’ambdós edificis respecte l’eix longitudinal de la Rambla. Es creen així, uns amplis i profunds porxos sota el “vol” de la planta primera i segona, és a dir, aquelles que constitueixen en el perfil urbanístic transversal del sistema.

La posició d’una cafeteria-menjador que se suposa servirà als dos edificis assegura la freqüentació i vitalitat col•lectiva de la utilització d’aquests porxos.

4-CESSIÓ DEL VERD 6b AFEGIT

Una altra peculiaritat d’aquest concurs, és l’obligació de cedir una part del sòl de la delimitació de les parcel•les, per ser destinada a zona verda 6b, i incorporar-la al verd global de la Rambla i als espais verds entre edificis. Aquesta alternativa implica que el propi projectista decideixi la col•locació i organització d’aquesta zona verda complementaria.

En aquest sentit la nostra opció ha estat d’ampliar l’amplària dels espais transversals a la Rambla, amb la voluntat de millorar les perspectives tangencials dels edificis contigus.


5-EL PROGRAMA FUNCIONAL

Considerem que els programes funcionals dels edificis C, vector aigua, i I, vector mobilitat, annexats per les bases al plec de condicions tècniques com uns quadres sense superfícies, en general, son de caràcter relativament orientatiu, ja que dels propis quadres es derivarien plantes construïdes completament entranyes al propi gàlib que la normativa urbanística determina. Hem respectat, al màxim possible, les directrius dels quadres respecte als espais destinats a cada planta, però hem prioritzat la resolució de uns edificis amb plantes ordenades i racionals, amb mínims espais de circulació, i amb un màxim de versatilitat i flexibilitat que possibilitin fàcils adaptacions de programes, i futures variacions de programes.

En general tant l’edifici C, vector aigua, com l’edifici I, vector mobilitat, estan constituïts per plantes destinades a funcions docents de gestió i de investigació que requereixen multitud de petits despatxos. Aquesta sèrie de petits locals es complementa amb una segona de tamany intermig, constituïda per seminaris, sales de reunions, espais de treball amb equip, biblioteques, etc... Únicament es preveuen quatre grans laboratoris de dimensions superior i en algun cas excepcionals.

La voluntat d’atorgar llum i ventilació a tots els despatxos, condueix a proposar plantes amb el nucli de comunicació vertical en posició central i una circulació perifèrica entorn d’aquest.
La posició del nucli vertical permet minimitzar el numero d’escales, en funció dels diferents paràmetres d’accessibilitat, nombre de plantes i usuaris que el determinen.

Aquest nucli està constituït per dos ascensors amb funció de muntacàrregues, un grup sanitari inclòs pels discapacitats, i un petita habitació de neteja, armaris per passar instal•lacions practicables, i altres serveis.


6-PLANTEJAMENT ESTRUCTURAL I CONSTRUCTIU

Els edificis resolen l’estructura portant amb forjats de llosa plena de formigó armat postesat, arriostrada pel nucli central de formigó armat, i recolzada per una trama perifèrica de pilars que segons les plantes estan separats a distancies variables entre 6 i 14 m. es tracta d’oferir la possibilitat d’una lliure disposició de tabiqueria conformadora de locals de diversa magnitud i destí.

7-SOSTENIBILITAT, ESTALVI ENERGÈTIC I MANTENIMENT

La implantació, l’altura i disposició dels edificis venen determinades pel planejament i per tant la orientació de les façanes respectives deixen poc marge de maniobra en aquest sentit

Per millorar l’estalvi energètic, només disposem per actuar i com a mida passiva de disseny, de la pell de l’edifici.

L’estalvi energètic com el principal factor de sostenibilitat queda assegurat per la proposta constructiva de façanes de doble pell, amb uns panells horitzontals i separats de l’envidrament. El detall de funcionament d’aquestes pestanyes solars, s’incorpora els dos panells en els plànols. Els panells de planxa perforada metàl•lica i lacats al foc, constituiran l’element de definició cromàtica de l’edifici.