Concurs Residencial Polinyà

CONCURS NOU SECTOR CAN ROVIRA (Polinyà)
En col.laboració amb LANDCOM S.L.
Arquitectes: Sergi Cànovas i Martín Diego Alvarez
Agost 2009

SITUACIÓ

El nou sector D2 de Can Rovira situat entre la carretera C-155 i el cementiri de Polinyà en la seva vessant nord, limita al sud-oest amb una extensa zona verda arbrada de rellevant valor ecològic. La seva topografia presenta una pendent bastant homogenea que augmenta desde el sud-oest cap al nord-est. Actualment presenta diferents camins i traçes peatonals que sugereixen diferents fluxes de circul.lació a tenir en compte. De la mateixa manera el traçat del torrent al límit sud-est condiciona especialment les caracteristiques de la nova proposta. Degut a la decisió de donar continuitat a la urbanització de Can Rovira 1, aquesta nova àrea te l'oportunitat d'integrar el bosc pre-existent dins el nou esquema urbà. El fet de que aquest bosc sigui un terreny lliure d'interès especial dins el municipi, ha propiciat l'oportunitat de crear, en una nova posició estratègica, un nou espai públic d'alta qualitat.

HIPOTESI INICIAL

En aquesta etapa no tindria sentit dissenyar un projecte amb tot detall. Hem llegit el programa com una proposta, una enumeració provisional dels ingredients desitjats, que no són definitius. El seu disseny, hauria de ser llavors la proposta d'un mètode que combini especificitat arquitectònica amb la indeterminació programatica. Veiem aquest esquema no com un simple disseny, sinó com una proposta de tàctica, que deriva en el màxim benefici de la implantació d'un nombre d'activitats en el lloc incorporant l'ús de la natura en la manera més explosiva i eficient, mentre al mateix temps, s'oferix una relativa experiència estètica estable. El principi subjacent de la indeterminació programàtica com una base del concepte formal, permet qualsevol desplaçament, modificació, substitució sense danyar la hipòtesi inicial.

EL MÈTODE: NOVA ESTRATÈGIA URBANA

Considerant els trets fonamentals del lloc (topografia, entorn urbà, riquesa natural..), es planteja una definició esquemàtica fonamental per comformar un mètode d’actuació dins el sector, seguint els següents passos:

- Eixos i trama d’ordenació: Es segueixen les traçes dels dos camins pre-existents i es dona continuitat al traçat viari de Can Rovira 1 en direcció nord-sud, comformant les dues direccions principals de la trama.

- Proposta de nova vialitat: Dins aquesta trama, el nou traçat vial proposat, s’ha comformat amb especial atenció a la definició de pendents mínimes del 6%. D’aquesta manera apareix una avinguda central de 15 metres d’ample com a eix principal atravessada transversalment per carrers de 10 metres. En el punt de conexió amb la carretera BV-142 es planteja una avinguda paral.lela amb possible adaptació a la futura integració viaria.

- Bandes reguladores de l’espai: En la primera acció, el lloc sencer és subdividit en una sèrie de franges paral•leles –d’est a oest- que poden allotjar, en principi, les zones de major categories programàtiques. D'aquesta manera, la concentració de qualsevol component programàtic és evitada; la franja es pot distribuir atraves del lloc, en part, a l'atzar, en part, d'acord a una lògica derivada de les característiques existents del lloc. Aquesta tàctica de les capes crea la longitud màxima de fronteres entre el major nombre de diferents components programàtics i d'aquesta manera, garanteix una permeabilitat màxima de cada franja programàtica respecte a les altres. L'adreça de les franges és triada de manera que els equipaments i el bosc natural són incorporats en el sistema.

- Camins peatonals nou i existents. Es proposa una nova sub-trama de circulació que es superposa a les franjes, resseguint alguns camins pre-existents i proposant nous eixos peatonals que acaben otorgant coherència i unitat a tot el conjunt.

- Espais verds perifèrics. L’espai entre la nova trama i el límit de projecte condensa els espais de caràcter públic, així com els equipaments.

- Ordenació de l’edificació: La nova edificació de caràcter residencial plurifamiliar amb diversitat de tipologia d'habitatge s'ubica amb una orientació especifica nord-sud de les façanes principals, cercant així el millor aprofitament solar, el criteri energetic i l'organitzacio de les visuals. L'espai entre edificis es proposa com una franja amb les dimensions suficients per garantir l'assolajament en les diferents epoques de l'any. Un dels principals objectius del projecte es crear dins l'estructura urbana un nou parc comunitari capaç de satisfer les elevades necesitats d'espai exterior. D’aquesta manera, es proposa la concentració de les activitats ludico-esportives en la franja sud-est limitant amb el bosc pre-existent.

- Estructura d'estançes: Es pretèn crear un motiu d'estançes o camins de diferents mides, posicions, orientacions i vistes. Aquesta col.lecció d'estançes estableix una estructura funcional flexible on cada resident de Can Rovira 2 trobara el seu lloc on sentir-se comfortable, un lloc propi, tal com passa amb les habitacions d'una casa. L'estrategia per aconseguir aquesta estructura es basa en assignar característiques diferents. La varietat i riquesa de l'esquema ajudarà al parc a absorbir tot el potencial d'activitats publiques del sector.


L’ESPAI RESIDENCIAL CONTEMPORANI

“Els projectes utópics no busquen proporcionar un avantprojecte pel futur, sino que insisteixen en que les coses poden i han de millorar en el present”.

Des d’una mirada intencionada cap a una nova manera de pensar els espais residencials actuals, el projecte que ara es proposa, s’allunya dels plantejaments de la Ciutat coma producte de Marketing i es presenta amb vocació urbana integral desde el dret a l’habitatge com a eix fonamental, sota una condició de gran valor: assumir l’habitatge com un lloc d’oci i qualitat de vida en relació amb la ciutat.

Insistim en que les coses poden i han de canviar. Existeixen noves “formes de fer”. S’han d’estimular nous esquemes on es construeixi sobre una més “humanitzada” proporció sobre els costos del projecte que fixen preus als que es pot accedir sense perdre qualitat. Noves combinacions que permetin parlar d’habitatge de protecció oficial que no tenguin la condició de perifèrics ni aïllats, que mesclin poblacions i generin barris dinàmics, amb entorns agradables i espais públics mereixedors de ser viscuts.

Read more

Light & Shadow

Projecte d'interiorisme per un palau àrab a Abu Dahbi
Agost 2009
Arquitectes:Sergi Cànovas (Barcelona), Martín Diego Alvarez (Buenos Aires), Andrés Benalcázar (Colombia) i Alvaro Mendoza (Colombia)
En col.laboració amb LANDCOM s.l.

Software: Autocad 2009 + 3D Studio Max 2009 + V Ray + Photoshop CS4 + Ilustrator


Light & shadow
Peace for the senses
“the hands want to see and the eyes want to caress”
W. Goethe

Our goal in this project is to achieve a peace-full and harmonic space, which can not only be seen, but felt and lived. Water, that can be heard and smelled; Textures that the the eye can touch; A carefully studied rhythm of light and shadow chains the way through from one space to another; Simplicity; wood and marble, Jealousies;...all these are elements which traditional architecture that shape a space, where peace is achieved through the recreation and relaxation of all five senses.

Read more

Residència gent gran Terrassa

RESIDÈNCIA ASSISTIA AMB CENTRE DE DIA PER A GENT GRAN (SANT PERE NORD), TERRASSA

En col.laboració amb l'estudi d'arquitectura d'EMILI DONATO

Intencions de la proposta

1.- TIPOLOGIA BÀSICA. Es prioritzen aquelles tipologies, per suposat de bloc laminar, en les que les habitacions disposin d’un solejament suficient, és a dir, orientades al sud, a l’est o a l’oest, però mai al nord. No cal esmerçar arguments sobre l’alegria o la joia de la llum i el sol –tot i la necessitat de controlar-ne els seus excessos- ni a la inversa arguments contra el que pot suposar per una persona invalida, la condemna de veure sempre el mon exterior des de l’ombra solar de l’orientació al nord.

Insistim en aquesta prioritat de la bona orientació solar, per la possible alternativa tipològica d’un bloc únic longitudinal de quatre plantes, el qual obliga a destinar un nombre important d’habitacions orientades al nord.

D’altre banda la disposició a nord dels serveis del edifici junt amb la òptima orientació de les habitacions permet evitar la incidència del soroll provinent del pati de l’escola.

2- PROGRAMA FUNCIONAL. S’ha donat una especial atenció en la distribució del programa de l’edifici amb la finalitat de complir estrictament amb els requeriments donats per al departament. La disposició de dos únics nuclis verticals així com la optimització de les superfícies de circulació permet aconseguir una bona ràtio entre circulacions i espais servits. Tot plegat ha tingut una especial incidència en la compacitat del edifici i per tant en la economia de costos.

3.- ACCÉS A L’EDIFICI. En funció de la fluïdesa i claredat de reconeixement de l’Av. del Vallès en la trama viària local, escollim la façana del solar sobre aquesta avinguda, com a accés principal mecànic i per a vianants, d’altra banda la longitud d’aquesta façana d’uns 40 metres, permet organitzar un aparcament suficient de 16 turismes, per visitants i/o empleats de la residència. Una amplia i llarga jardinera fa de límit separador de la vorera, a tot el llarg d’aquesta façana, a l’objecte de permetre la plantació d’una barrera d’arbres que millori la qualitat del paisatge visible des de les habitacions a llevant i apaivagant la negativa presència de les torres elèctriques i línies d’alta tensió pròximes.

Es complementa l’accessibilitat a l’edifici i als seus serveis amb el projecte d’un passatge de 4 metres d’amplada, sobre el límit nord del solar, entre l’Av del Vallès i el vial paral•lel a aquesta ultima a ponent. Aquest passatge permet que subministres i serveis es realitzin sense molèsties visuals o acústiques des de els dos extrems d’aquest passatge.

4.- PATI–JARDÍ INTERIOR. És un dels objectius bàsics de la implantació de l’edifici sobre el solar, la formació d’un pati ampli, ben enjardinat i protegit dels vents del nord i del llevant. L’obtenció d’aquest pati s’assoleix per una disposició en L, constituïda per una barra llarga de sentit est-oest, amb habitacions només al costat sud, i una barra curta de sentit nord-sud amb habitacions a l’est i a l’oest.

Aquesta disposició permet la configuració de dos espais oberts de diversa constitució i destí. Un a l’oest, tranquil, més ampli i destinat bàsicament a l’esplai i repòs privatiu dels residents i usuaris del Centre de Dia; i un altre obert a llevant i a l’Av. del Vallès, més reduït, de caràcter públic i destinat a l’esmentat accés viari i peatonal i a l’organització d’un aparcament de 16 places descobertes i un garatge tancat per dos turismes.

5.- DOBLE ORIENTACIÓ DE LES SALES D’ESTAR INTERIORS. El projecte proposa disposar els locals i ambients de vida col•lectiva de residents i usuaris de la Residència, amb una doble orientació entre façanes oposades est-oest i/o bé sud-nord; és a dir, amb una transparència transversal, que a més d’enriquir la perceptivitat del món exterior, faciliti la ventilació natural i una variada lluminositat interior. Així s’intenta en els ambients d’espera del vestíbul i d’accés als serveis d’atenció personal centralitzats, els quals es disposen oberts tant al porxo principal d’accés públic a l’edifici, com al pati enjardinat interior.

De la mateixa manera es procura aquella transparència en les zones d’estar i menjador de cada planta dels mòduls residencials, les quals gaudeixen, en cada planta, d’una terrassa al sud, generosament dimensionada i enjardinada, i així mateix dotada d’una llarga finestra “en longuem” com diria aquell, oberta cap als camps esportius de l’escola situada al nord de la Residència.


6.- PROTECCIÓ SOLAR. Proposem un sistema passiu de protecció solar de les façanes “residencials”, al sud, est i a l’oest mitjançant dues intervencions en les seccions verticals d’aquestes façanes: una consisteix en un modest sobrevol del forjat de cada planta de 30 o 40 cm. sobre el pla principal de façana; l’altra es projecta amb la instal•lació d’una “pestanya” de 60 cm. de volada a tot el llarg de la façana, a 2,20m. de paviment de cada planta. La qual redueix l’efecte d’insolació excessiva i per tant la sèrie de mesures d’exigència sostenible.

La funcionalitat de la disposició de locals de cadascun dels serveis de la Residència, i la seva dimensió queden palesament descrites i explicites en les plànols de la proposta i en els quadres de superfícies corresponents.

Read more

Concurs Hospital Hospitalet

CONCURS D’IDEES PER AL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ
DEL NOU HOSPITAL DE L’HOSPITALET

En col.laboració amb l'estudi d'arquitectura d'EMILI DONATO

Les singularíssimes condicions del solar, marcat per forts desnivells
topogràfics, la presència central de la masia de Can Rigalt, i la seva posició al
final de la ciutat de L’Hospitalet i alineat a la carretera de Collblanc, marquen la
implantació de l’edifici. Hi ha desnivells de fins a 17 m (de la cota 48,00 a la
65,50), i els quatre carrers perimetrals (Carretera de Collblanc, carrer del doctor
Molins, Avinguda de Manuel Azaña i Avinguda d’Albert Bastardas), que per un
costat permeten resoldre tots els problemes de diversificació d’accessos de
l’hospital, però demanen també un acord de l’edificació amb les seves rasants.
Al mateix temps, les escasses dimensions del solar -16.103,00 m2, dels que a
més es suggereix que s’utilitzin només 8.585 m2- obliga a un complex exercici
d’inserció del programa en el terreny.

El solar es troba situat pràcticament en el punt més alt de L’Hospitalet. Darrera
seu i pendent amunt, ja a Barcelona, diversos equipaments de gran extensió i
escassa alçada fan que el futur hospital de L’Hospitalet tingui garantida una
gran presència a nivell metropolità, sent visible des de molts punts de
Barcelona, Esplugues o Sant Just Desvern.

Finalment, la masia catalogada de Can Rigalt, en estar situada al centre de la
illa, obliga també a establir un diàleg, ja sigui separant-se al màxim o bé
establint-hi relacions de proximitat i escala.

Davant d’aquest conjunt de condicionants es parteix de concentrar l’edificació
en un cos lineal en la part alta del solar, abocat a l’Avinguda Manuel Azaña on
es disposa l’accés rodat. D’aquesta manera l’edifici també és en gran mesura
paral·lel a la carretera de Collblanc, de manera que reforça la geometria d’un
carrer de gran importància a escala metropolitana que, en aquest punt, es
percebrà generosament eixamplat.

Els vianants que arribin provinents de L’Hospitalet arribaran principalment a
través del carrer del doctor Molins i la seva prevista prolongació, que comunica
amb el recinte actual i la parada de la línia 5 del metro de Pubilla Cases. Altres
accessos per transport públic poden venir pel Trambaix que circula per la
carretera de Collblanc o per l’autobús. En tots els casos, els vianants percebran
en primer pla la masia de Can Rigalt, envoltada d’un espai lliure que serà la
continuació del parc que està previst que s’estengui a l’oest del solar, sobre les
actuals instal·lacions d’Endesa, i del ja existent a l’est, més enllà de l’avinguda
d’Albert Bastardas, establint una successió continua de parcs.
Es dona compliment així a l’esperit que guiava l’ordenació del Pla de Millora
Urbana del sector de Can Rigalt, on l’edificació es situava en primer lloc sobre
el carrer Manuel Azaña amb dues ales que podien envoltar parcialment la
masia. Entenem que aquestes possibles extensions només farien que
enterbolir la percepció del conjunt així que, donat que són molt importants com
a sostre, les limitem al les cotes inferiors al nivell de Can Rigalt, i reservem la
seva coberta per a espai públic, de manera que ampliï la plaça al voltant de la
masia i sigui el contrapunt necessari a un edifici de grans dimensions.

Read more

Concurs Hospital Granollers

Concurs d'idees per un Hospital lleuger a Granollers.

En col.laboració a l'Estudi d'arquitectura d'EMILI DONATO

El solar del nou Hospital Lleuger de Granollers s’ubicarà en el sector central
urbà de la ciutat, en un solar trapezoïdal amb façana de 40 m al carrer Girona,
mitgeres laterals de 35 i 50m. pels seus límits est i oest i de 50m. sobre el
carrer Marià Sans, el qual defineix la seva façana posterior.
El carrer Girona constitueix la via major de comunicació axial i central de la
ciutat, de gran amplària i d’eficaç connectivitat al sistema de vies bàsiques del
nucli urbà i cap a les estacions de ferrocarril i línies d’autobusos comarcals.
D’altra banda el context urbà immediat gaudeix de dos grans espais públics
altament qualificats i recentment reordenats, com són el parc Torres Villa i la
plaça Berenger. Aquesta ultima amb un gran aparcament públic subterrani, el
qual pot aportar un servei complementari a les necessitats d’aparcament del
nou Hospital.

En resum aquests elements de l’estructura urbana local confereixen una
notable centralitat i connectivitat al nou equipament hospitalari, especialment en
termes d’accessibilitat pels seus usuaris i pel nou tipus d’eficiència diagnostica i
de tractament que caracteritza els nous hospitals lleugers catalans.

Segons el nou Pla General d’Urbanisme la qualificació de EQ.sa (equipament
sanitari) no defineix pel nostre solar ni altura ni edificació màximes i, tot i que
senyala a l’article 176.1 “l’edificació en les àrees d’equipament s’ajustarà a les
necessitats funcionals dels diversos equipaments, el paisatge i a l’organització
general del teixit urbà”, també recorda que aquestes “condicions s’adaptaran a
les de la zona de l’entorn”.
Aquest marc normatiu, en els seus límits circumstancials, és força determinant
per a les primeres decisions d’organització arquitectònica del volum edificable,
que per altra part es situa en la xifra de 10.639 m² construïts, en el programa
funcional del nou Hospital.

És evident que la forma del solar pràcticament entre mitgeres i la seva
dimensió són factors molt restrictius per al desplegament de l’exigent programa
d’un hospital modern. Recordem entre altres característiques la condició
d’edifici entre mitgeres en llurs primeres plantes, la lògica diferencia d’altura
normativa i recomanable entre el carrer Marià Sans i el carrer Girona i les
dificultats de l’accés viari posterior pel carrer Marià Sans, en un edifici que
requereix permanentment accessos de vehicles nombrosos i d’urgències.
Aquestes característiques constitueixen per lògica de les formes de creixement
urbà tradicional, la cara negativa d’aquella positiva condició de centralitat i
accessibilitat ja assenyalada. Aquesta dualitat inversa marca des del origen, i
per suposat dificulta les solucions estrictament arquitectòniques del projecte
possible.

UN NOU PROGRAMA HOSPITALARI

Els hospitals lleugers constitueixen un nou esglaó de la xarxa hospitalària,
entesa com a sistema físic i funcional integral, d’atenció sanitària. Es tracta d’un
hospital més caracteritzat pels aspectes qualitatius que de mida i/o capacitat,
que per altra part guarda una relació de dependència i col·laboració en relació
als corresponents hospital comarcals superiors. No és un hospital d’aguts
convencional, de mida i capacitat inferior al comarcal, sinó pensat per resoldre
específicament alguns dels problemes de massificació dels tractaments i
sistemes de diagnòstic d’aquells, així com de la tipologia d’intervencions
quirúrgiques convencionals, que poden arribar a bloquejar la llista d’espera dels
quiròfans.
Un element clar i significatiu de la requerida nova eficiència d’aquests hospitals
és la consulta “en un acte únic” reunint en una sola estada de l’usuari, el major
nombre possible de proves i tècniques de diagnòstic, o bé inclús de petites
intervencions sense ingrés.
Aquests aspectes de la nova especialització assistencial, poden determinar
l’estructura arquitectònica en el sentit de la reforçada exigència dels sistemes
de comunicació i circulació horitzontal i vertical, els quals consumeixen quasi la
meitat de la total superfície construïda de l’Hospital. Per tant l’organització
racional del sistema circulatori general és un dels problemes bàsics del present
disseny hospitalari: un hospital lleuger haurà de suportar flux de desplaçaments
interns més intensos i diversos que els ja tradicionals en l’hospital d’aguts
convencional.
Un altre aspecte diferencial és la necessitat de suplir l’insuficient nivell de
resolució d’algunes experiències d’integració d’especialitats extra-hospitalàries
de la cada cop més complexa xarxa hospitalària i sanitària general;
especialment en alguns aspectes de les urgències excepcionals o bé
campanyes de vacunació, etc...
Per últim recordar que la reducció dels repetits desplaçaments que requereixen
algunes teràpies o processos de diagnòstic exigeixen centralitat i accessibilitat
dels centres que han d’oferir-los. Per aquest ultima raó el nou hospital lleuger
de Granollers pot ser l’exemplificació paradigmàtica d’aquesta nova eficiència
hospitalària.

LA PROPOSTA FUNCIONAL

El projecte s’estructura en 12 nivells, 9 d’ús sanitari, 2 destinats a instal·lacions
i serveis general i un a aparcament del personal. Per tractar-se d’una estructura
bàsicament vertical, front a la tendència majoritària d’hospitals extensius, en
aquest cas la totalitat dels serveis es vincula a través d’un sistema de
comunicacions verticals, tècnic o públic molt potent.

Read more

Concurs Edificis Campus Besòs

Concurs Edificis C i I al nou Campus d'enginyeria industrial i la innovació al Besòs.

Col.laboració al Estudi d'Arquitectura d'EMILI DONATO

Aquest concurs permet reflexionar sobre dos edificis alhora, i considerar la possibilitat d’establir una relació intensa entre els dos.

En un moment en que, qualsevol conjunt d’edificis, sigui campus universitari, àrea residencial, o bé actuació urbanística de mitja o gran escala, és habitual convertir l’operació en un repartiment de projectes; per tant en una agregació d’individualitats formals, sense diàleg previst entre elles. El possible projecte de dos edificis amb una forta relació formal és una valuosa oportunitat.

Recollim doncs, la invitació de permetre que els edificis C vector aigua, i el I vector mobilitat, siguin motiu de reflexió bàsica i unitària del projecte, aprofitant la possibilitat de fer reconeixible aquesta unitat formal.

La característica bàsica del projecte urbanístic del Campus és evidentment la creació d’una rambla longitudinal que, separa però també uneix, dues series lineals de facultats. Per altra banda la sèrie està ritmada per parelles d’edificis de sentit transversal en l’eix–rambla, i per tant amb espais de connexió transversal, entre la Ronda Litoral i l’Av. Maristany. Aquesta seqüència transversal i repetida de parelles d’edificis invita a aquell tractament unitari.

2-PÈRGOLA SOBRE LA RAMBLA

Els edificis C vector aigua, i I vector mobilitat, estan situats justament al bell mig del recorregut longitudinal de la Rambla.

Aquesta ultima encara que, qualificada de espai verd 6b, serà forçosament un espai relativament dur pel fet d’ésser construïda sobre dues plantes de soterrani, ocupades al cent per cent per diversos serveis. Si bé Barcelona és una ciutat Mediterrània amb un clima suau, una Rambla, per ser acollidora i vital, precisa d’ombres protectores del sol que normalment s’aconsegueixen mitjançant alts i espessos plataners. Proposem enriquir aquest espai públic amb l’atribut bàsic de tota Rambla, és a dir, una alta i ample ombra, transversal a l’eix d’aquesta, i en el punt mig del seu recorregut.

Aquesta ombra la produirà una pèrgola o umbracle lleuger que s’estendrà des d’un a l’altre edifici, a una altura de 18 a 20m, i per damunt de la segona planta del sòcol de cadascun dels dos edificis, que defineixen els límits longitudinals de la Rambla.

En certa manera, aquest umbracle singular caracteritzarà l’espai públic longitudinal com a virtual plaça intermitja entre els dos extrems.


3-LA SECCIÓ

La possibilitat d’aquesta virtual plaça intermitja entre els dos extrems de la Rambla, explica i ens ha suggerit, retirar la façana de les plantes baixes d’ambdós edificis respecte l’eix longitudinal de la Rambla. Es creen així, uns amplis i profunds porxos sota el “vol” de la planta primera i segona, és a dir, aquelles que constitueixen en el perfil urbanístic transversal del sistema.

La posició d’una cafeteria-menjador que se suposa servirà als dos edificis assegura la freqüentació i vitalitat col•lectiva de la utilització d’aquests porxos.

4-CESSIÓ DEL VERD 6b AFEGIT

Una altra peculiaritat d’aquest concurs, és l’obligació de cedir una part del sòl de la delimitació de les parcel•les, per ser destinada a zona verda 6b, i incorporar-la al verd global de la Rambla i als espais verds entre edificis. Aquesta alternativa implica que el propi projectista decideixi la col•locació i organització d’aquesta zona verda complementaria.

En aquest sentit la nostra opció ha estat d’ampliar l’amplària dels espais transversals a la Rambla, amb la voluntat de millorar les perspectives tangencials dels edificis contigus.


5-EL PROGRAMA FUNCIONAL

Considerem que els programes funcionals dels edificis C, vector aigua, i I, vector mobilitat, annexats per les bases al plec de condicions tècniques com uns quadres sense superfícies, en general, son de caràcter relativament orientatiu, ja que dels propis quadres es derivarien plantes construïdes completament entranyes al propi gàlib que la normativa urbanística determina. Hem respectat, al màxim possible, les directrius dels quadres respecte als espais destinats a cada planta, però hem prioritzat la resolució de uns edificis amb plantes ordenades i racionals, amb mínims espais de circulació, i amb un màxim de versatilitat i flexibilitat que possibilitin fàcils adaptacions de programes, i futures variacions de programes.

En general tant l’edifici C, vector aigua, com l’edifici I, vector mobilitat, estan constituïts per plantes destinades a funcions docents de gestió i de investigació que requereixen multitud de petits despatxos. Aquesta sèrie de petits locals es complementa amb una segona de tamany intermig, constituïda per seminaris, sales de reunions, espais de treball amb equip, biblioteques, etc... Únicament es preveuen quatre grans laboratoris de dimensions superior i en algun cas excepcionals.

La voluntat d’atorgar llum i ventilació a tots els despatxos, condueix a proposar plantes amb el nucli de comunicació vertical en posició central i una circulació perifèrica entorn d’aquest.
La posició del nucli vertical permet minimitzar el numero d’escales, en funció dels diferents paràmetres d’accessibilitat, nombre de plantes i usuaris que el determinen.

Aquest nucli està constituït per dos ascensors amb funció de muntacàrregues, un grup sanitari inclòs pels discapacitats, i un petita habitació de neteja, armaris per passar instal•lacions practicables, i altres serveis.


6-PLANTEJAMENT ESTRUCTURAL I CONSTRUCTIU

Els edificis resolen l’estructura portant amb forjats de llosa plena de formigó armat postesat, arriostrada pel nucli central de formigó armat, i recolzada per una trama perifèrica de pilars que segons les plantes estan separats a distancies variables entre 6 i 14 m. es tracta d’oferir la possibilitat d’una lliure disposició de tabiqueria conformadora de locals de diversa magnitud i destí.

7-SOSTENIBILITAT, ESTALVI ENERGÈTIC I MANTENIMENT

La implantació, l’altura i disposició dels edificis venen determinades pel planejament i per tant la orientació de les façanes respectives deixen poc marge de maniobra en aquest sentit

Per millorar l’estalvi energètic, només disposem per actuar i com a mida passiva de disseny, de la pell de l’edifici.

L’estalvi energètic com el principal factor de sostenibilitat queda assegurat per la proposta constructiva de façanes de doble pell, amb uns panells horitzontals i separats de l’envidrament. El detall de funcionament d’aquestes pestanyes solars, s’incorpora els dos panells en els plànols. Els panells de planxa perforada metàl•lica i lacats al foc, constituiran l’element de definició cromàtica de l’edifici.

Read more

Concurs Institut Niza

CONCURS D'IDEES PER UN INSTITUT DE SECUNDARIA A NIZA (FRANÇA)

En col.laboració a l'estudi d'arquitectura d'EMILI DONATO

El programa funcional solicita organizar los espacios exteriores (pistas deportivas, aparcamientos, espacios de juego, etc) así como ordenar las cuatro piezas del programa constructivo que son: el gimnasio; el edificio central de aulas y servicios; la demi-pension, y las viviendas, según los tipos de relación entre ellas.

Por lo que se refiere a los campos de juego y pistas deportivas, solo cabe señalar, que las disposición adoptada sobre el amplio plano inundable, aunque aleatoria no tiene alternativa. Pero señalemos que su distribución específica sobre este llano de cota media 120 m, debe de tener en cuenta la posibilidad de un acceso directo a través de un futuro puento proyectado sobre el extremo nordeste de dicho llano inundable.

En cuanto a los otros cuatro elementos del programa está clara la vocación de aislamiento de las viviendas hacia el otro lado de la vía férrea, que a pesar de su irregular topografía, tiene también aceptables condiciones de asoleo.

Sobre el gimnasio hemos priorizado su integración en el conjunto constructivo principal, en lugar de una posible ubicación en la parte oeste del solar como parece sugerir el “dossier de consultation (dcc)”. Esta decisión está motivada por los menores costos de su integración constructiva en el edificio principal, por el hecho de que su infraestructura, cimientos y muros de contención coadyuva a la estabilidad del terreno sobre el que se apoya el edificio principal. También dicha integración contribuye a la reducción del impacto medioambiental frente a excesivas fragmentaciones de un mismo conjunto, en el ya fragmentado paisaje del entorno. Por supuesto dicha integración facilita la comodidad de su uso por parte de sus alumnos a través de las comunicaciones internas del edificio.

Read more

Concurs Centre de Supercomputació

Concurs d'idees pel nou Centre de Supercomputació de Catalunya

Col.laboració a l'estudi d'arquitectura d'EMILI DONATO

Read more

Concurs Part Nord

Concurs d'idees per l'ampliació urbana del sector nord del Prat del Llobregat (Barcelona).

Col.laboració a l'Estudi d'Arquitectura EMILI DONATO

Read more