Concurs Hospital Hospitalet

CONCURS D’IDEES PER AL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ
DEL NOU HOSPITAL DE L’HOSPITALET

En col.laboració amb l'estudi d'arquitectura d'EMILI DONATO

Les singularíssimes condicions del solar, marcat per forts desnivells
topogràfics, la presència central de la masia de Can Rigalt, i la seva posició al
final de la ciutat de L’Hospitalet i alineat a la carretera de Collblanc, marquen la
implantació de l’edifici. Hi ha desnivells de fins a 17 m (de la cota 48,00 a la
65,50), i els quatre carrers perimetrals (Carretera de Collblanc, carrer del doctor
Molins, Avinguda de Manuel Azaña i Avinguda d’Albert Bastardas), que per un
costat permeten resoldre tots els problemes de diversificació d’accessos de
l’hospital, però demanen també un acord de l’edificació amb les seves rasants.
Al mateix temps, les escasses dimensions del solar -16.103,00 m2, dels que a
més es suggereix que s’utilitzin només 8.585 m2- obliga a un complex exercici
d’inserció del programa en el terreny.

El solar es troba situat pràcticament en el punt més alt de L’Hospitalet. Darrera
seu i pendent amunt, ja a Barcelona, diversos equipaments de gran extensió i
escassa alçada fan que el futur hospital de L’Hospitalet tingui garantida una
gran presència a nivell metropolità, sent visible des de molts punts de
Barcelona, Esplugues o Sant Just Desvern.

Finalment, la masia catalogada de Can Rigalt, en estar situada al centre de la
illa, obliga també a establir un diàleg, ja sigui separant-se al màxim o bé
establint-hi relacions de proximitat i escala.

Davant d’aquest conjunt de condicionants es parteix de concentrar l’edificació
en un cos lineal en la part alta del solar, abocat a l’Avinguda Manuel Azaña on
es disposa l’accés rodat. D’aquesta manera l’edifici també és en gran mesura
paral·lel a la carretera de Collblanc, de manera que reforça la geometria d’un
carrer de gran importància a escala metropolitana que, en aquest punt, es
percebrà generosament eixamplat.

Els vianants que arribin provinents de L’Hospitalet arribaran principalment a
través del carrer del doctor Molins i la seva prevista prolongació, que comunica
amb el recinte actual i la parada de la línia 5 del metro de Pubilla Cases. Altres
accessos per transport públic poden venir pel Trambaix que circula per la
carretera de Collblanc o per l’autobús. En tots els casos, els vianants percebran
en primer pla la masia de Can Rigalt, envoltada d’un espai lliure que serà la
continuació del parc que està previst que s’estengui a l’oest del solar, sobre les
actuals instal·lacions d’Endesa, i del ja existent a l’est, més enllà de l’avinguda
d’Albert Bastardas, establint una successió continua de parcs.
Es dona compliment així a l’esperit que guiava l’ordenació del Pla de Millora
Urbana del sector de Can Rigalt, on l’edificació es situava en primer lloc sobre
el carrer Manuel Azaña amb dues ales que podien envoltar parcialment la
masia. Entenem que aquestes possibles extensions només farien que
enterbolir la percepció del conjunt així que, donat que són molt importants com
a sostre, les limitem al les cotes inferiors al nivell de Can Rigalt, i reservem la
seva coberta per a espai públic, de manera que ampliï la plaça al voltant de la
masia i sigui el contrapunt necessari a un edifici de grans dimensions.

Read more

Concurs Hospital Granollers

Concurs d'idees per un Hospital lleuger a Granollers.

En col.laboració a l'Estudi d'arquitectura d'EMILI DONATO

El solar del nou Hospital Lleuger de Granollers s’ubicarà en el sector central
urbà de la ciutat, en un solar trapezoïdal amb façana de 40 m al carrer Girona,
mitgeres laterals de 35 i 50m. pels seus límits est i oest i de 50m. sobre el
carrer Marià Sans, el qual defineix la seva façana posterior.
El carrer Girona constitueix la via major de comunicació axial i central de la
ciutat, de gran amplària i d’eficaç connectivitat al sistema de vies bàsiques del
nucli urbà i cap a les estacions de ferrocarril i línies d’autobusos comarcals.
D’altra banda el context urbà immediat gaudeix de dos grans espais públics
altament qualificats i recentment reordenats, com són el parc Torres Villa i la
plaça Berenger. Aquesta ultima amb un gran aparcament públic subterrani, el
qual pot aportar un servei complementari a les necessitats d’aparcament del
nou Hospital.

En resum aquests elements de l’estructura urbana local confereixen una
notable centralitat i connectivitat al nou equipament hospitalari, especialment en
termes d’accessibilitat pels seus usuaris i pel nou tipus d’eficiència diagnostica i
de tractament que caracteritza els nous hospitals lleugers catalans.

Segons el nou Pla General d’Urbanisme la qualificació de EQ.sa (equipament
sanitari) no defineix pel nostre solar ni altura ni edificació màximes i, tot i que
senyala a l’article 176.1 “l’edificació en les àrees d’equipament s’ajustarà a les
necessitats funcionals dels diversos equipaments, el paisatge i a l’organització
general del teixit urbà”, també recorda que aquestes “condicions s’adaptaran a
les de la zona de l’entorn”.
Aquest marc normatiu, en els seus límits circumstancials, és força determinant
per a les primeres decisions d’organització arquitectònica del volum edificable,
que per altra part es situa en la xifra de 10.639 m² construïts, en el programa
funcional del nou Hospital.

És evident que la forma del solar pràcticament entre mitgeres i la seva
dimensió són factors molt restrictius per al desplegament de l’exigent programa
d’un hospital modern. Recordem entre altres característiques la condició
d’edifici entre mitgeres en llurs primeres plantes, la lògica diferencia d’altura
normativa i recomanable entre el carrer Marià Sans i el carrer Girona i les
dificultats de l’accés viari posterior pel carrer Marià Sans, en un edifici que
requereix permanentment accessos de vehicles nombrosos i d’urgències.
Aquestes característiques constitueixen per lògica de les formes de creixement
urbà tradicional, la cara negativa d’aquella positiva condició de centralitat i
accessibilitat ja assenyalada. Aquesta dualitat inversa marca des del origen, i
per suposat dificulta les solucions estrictament arquitectòniques del projecte
possible.

UN NOU PROGRAMA HOSPITALARI

Els hospitals lleugers constitueixen un nou esglaó de la xarxa hospitalària,
entesa com a sistema físic i funcional integral, d’atenció sanitària. Es tracta d’un
hospital més caracteritzat pels aspectes qualitatius que de mida i/o capacitat,
que per altra part guarda una relació de dependència i col·laboració en relació
als corresponents hospital comarcals superiors. No és un hospital d’aguts
convencional, de mida i capacitat inferior al comarcal, sinó pensat per resoldre
específicament alguns dels problemes de massificació dels tractaments i
sistemes de diagnòstic d’aquells, així com de la tipologia d’intervencions
quirúrgiques convencionals, que poden arribar a bloquejar la llista d’espera dels
quiròfans.
Un element clar i significatiu de la requerida nova eficiència d’aquests hospitals
és la consulta “en un acte únic” reunint en una sola estada de l’usuari, el major
nombre possible de proves i tècniques de diagnòstic, o bé inclús de petites
intervencions sense ingrés.
Aquests aspectes de la nova especialització assistencial, poden determinar
l’estructura arquitectònica en el sentit de la reforçada exigència dels sistemes
de comunicació i circulació horitzontal i vertical, els quals consumeixen quasi la
meitat de la total superfície construïda de l’Hospital. Per tant l’organització
racional del sistema circulatori general és un dels problemes bàsics del present
disseny hospitalari: un hospital lleuger haurà de suportar flux de desplaçaments
interns més intensos i diversos que els ja tradicionals en l’hospital d’aguts
convencional.
Un altre aspecte diferencial és la necessitat de suplir l’insuficient nivell de
resolució d’algunes experiències d’integració d’especialitats extra-hospitalàries
de la cada cop més complexa xarxa hospitalària i sanitària general;
especialment en alguns aspectes de les urgències excepcionals o bé
campanyes de vacunació, etc...
Per últim recordar que la reducció dels repetits desplaçaments que requereixen
algunes teràpies o processos de diagnòstic exigeixen centralitat i accessibilitat
dels centres que han d’oferir-los. Per aquest ultima raó el nou hospital lleuger
de Granollers pot ser l’exemplificació paradigmàtica d’aquesta nova eficiència
hospitalària.

LA PROPOSTA FUNCIONAL

El projecte s’estructura en 12 nivells, 9 d’ús sanitari, 2 destinats a instal·lacions
i serveis general i un a aparcament del personal. Per tractar-se d’una estructura
bàsicament vertical, front a la tendència majoritària d’hospitals extensius, en
aquest cas la totalitat dels serveis es vincula a través d’un sistema de
comunicacions verticals, tècnic o públic molt potent.

Read more